Aquatics

Tauró Pelegrí: es el segon peix més gran del món, estan en perill d'extinció ja que presenten una reduïda capacitat de recuperació i son víctimes de la sobrepesca, que es dona per l'elevada demanda d'aletes, pell i òrgans de tauró. Apareix fins a fondàries de 570 metres,la seva longitud total fou de 12'27 metres i pesava unes 16 tones , son especies migratòries seguint les estacions.
El tauró pelegrí és un filtrador passiu, alimentant-se de zooplancton, petits peixos i invertebrats de l'aigua amb una taxa de mes de 2000 tones d'aigua per hora, el tauró pelegrí no busca la seva presa, sino que posseeix uns bulbs olfactoris molt desenvolupats que l'orienten en la direcció correcta per tal de trobar aliment. son ovovivípars, el desenvolupament de l'embrió depèn de l'ou, i no hi ha connexió placental, el període de gestació dura entre 12 i 36 mesos, les cries neixen completament desenvolupades mesurant entre 1'5 i 2 metres.
Els Taurons Pelegrins no són considerats perillosos per l'observador passiu i en general són tolerants a la presència de bussos i vaixells    
Tortuga Llaüt: es le mes gran de les set espècies actuals de tortugues marines i de tortugues en general, arriben a una longitud de 2 metres i un pes de més de 600 quilos, no te una variable closca dura , però el seu dors està protegit per una mena de cuirassa de pell endurida amb aspecte de cuir, com les altres tortugues marines, la tortuga llaüt és incapaç de replegar-se a dins la seva cuirassa, pot viure mes de 50 anys , se l'ha vist submergida fins a 1300 i durant 4938 segons.
Te una clasca llisa i fosca amb crestes que la recorren des del cap fins a la cua, la closca no esta formada per escuts ossis sinó que està feta de teixit connectiu tou.
s'alimenten principalment de meduses, però també por menjar peixos, crustacis,calamars, granotes i algues, pot menjar una quantitat de meduses equivalent al seu propi pes, s'orienten amb l'ajut del camp magnètic, cada any abandona les aigües tropicals per anar a les aigües polar seguint el corrent del Golf.
Una femella pot deixar fins a cent ous en cada deposició, l'interval entre una posta i la següent es d'uns nous dies. El primer aparellament es produeix després que la tortuga hagi complert deu anys. després de trobar una femella la tortuga llaüt mascle fa moviments del cap, tocs amb el musell, mossegades o moviments de les aletes per determinar la seva receptivitat.